Anit passada el cor meu
amb mu mare plet tenia:
li vaig dir que li duria
una nora de Sineu.
Ella em va dir: -Oh fii meu,
sols que facis es gust teu,
du-la’m d’onsevuia sia!
Durà dos mesos o tres
que, si un tenia res,
s’altre en `via de menjar;
i ara, de poc ençà,
mos començam a parlar
com el rei moro amb s’inglès.
Erri, erri, somereta,
erri, erri, aset meu,
prest serem a sa costeta,
ben propet de can Tomeu.