Jo estava a l’esclavitud
i molta pena passava;
lo que més consol em dava
era un clavell que olorava
que vós havíeu tengut.

Com un que sembra una anyada
i no l’arriba a coir,
així me’n prendrà a mi
estant de tu enamorada.

Jo l’he vista a sa finestra
amb sa pinta i es mirai.
No en ‘via vista cap mai,
d’al•loteta com aquesta.