No em véngues amb parendengues;
enguany no és any de casar.
Jo en sé una que va dar,
perque la fessen ballar,
ses sabates d’es diumenges.
Jo festejava a Llubí
una al•lota, nom Teresa,
que de menjar té peresa,
i, com té son, de dormir.
La gent de Llubí braveja
En Jordi de Son Catiu,
i la gent d’Alaró diu
que homo més destre i viu,
amb rodes, no se’n passeja
i sempre du sa corretja
fermada en es darrer piu.