No hi ha animal en el món
que em doni més alegria
que un rossinyol, vida mia,
que canta vespre i dejorn.

Ses dues de ca Na Crits
i ses dues de can Saleta
no han ’gut de mester forqueta
per menjar-se ets ous frits.

Margalida, es robiol
que me vares enviar,
es temps que el me vaig menjar,
en tu sempre vaig pensar,
hermosa cara de sol.
Me pareixs un cossiol
de roses, damunt l’altar!
I dedins, hi va tenir
un gustet de Margalida,
que es temps de la meva vida
no he menjat res tan fi.
Casi m’atravesca dir
que un qui estàs per a morir
i n’hi daven un bocí,
li farien cobrar vida.