La mar blava m’enamora;
la mir i la torn mirar.
Fadrineta qui s’enyora
amb mi no se pot casar.
Com si sa Lluna i es Sol
ja perdessen sa corrida:
així va Na Margalida,
aqueixa rosa florida,
ara, vestida de dol.
Na Morta mereixeria
d’un calàpet fer-li brou,
perque va posar renou
allà on no n’hi havia.