Aquests homos petitons
són qui m’alegren a mi.
Molta volta he sentit dir:
“Gran església, pocs perdons!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Binissalem
Camp Semàntic
Alegria, Declaració, Desig, Erotisme velat, Església, Festeig, Pecat i càstig, Solteria
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
2601
Volum
I
Núm de pàgina
156
Altres cançons relacionades
¿A on són aquells bons temps
que vós i o mos donàvem,
quan vós i jo festejàvem,
mentres ara hem d’estar ausents?
Si a mi m’estava bé,
a veure’t seria anada;
com una desbaratada
ploraria p’es carrer.
Dimenge, amb s’esperar-vós,
amb ningú em vaig divertir;
joves sí que en vaig tenir;
més pena va ser per mi
perque no venguéreu vós.
Tradicionari de Mallorca
