Mestre Lau, essent fadrí,
’magava ses sobrassades
dins ses bótes congrenyades,
quan ’vien buidat es vi.
I llavò movia un bot
quantra ses seves germanes:
-Sou voltros qui les heu dades
an es qui habiten aquí.

Se pensava s’estimat
que em moriria d’amor,
i jo qui amb so cor traïdor
mai li deia veritat.
Ja pot estar descansat,
que no aniré a cercar-ló.

Un sonador de guiterra
a onsevuia cau bé;
ja és diferent un roter,
qui sempre ha de seure en terra!