Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Jo no sé com no m’hi duis!
Si anau a Can Amador,
ja no menjareu taiades:
es voltor les s’ha menjades
perque no fessen olor.
Ja vendrà temps, vida mia,
que de mi et recordaràs
quan pensaràs i diràs:
-Més valdria hagués fet cas
del qui lleial me servia!