D’es Pont fins an es Convent
hi conec una fadrina
que com camina s’empina
i sempre va sota vent.
Això va per tu, Tonina,
qui tens poc enteniment:
Un barco de bona gent,
quan fa maror, no es retgira.
Una figa paratjal
que és tan sana i vertadera.
Na Maria Serrallera
té una tomatiguera
sembrada dins es corral.
Jaume vull, Jaume reclam;
Jaume, recorda’t de mi;
en sentir anomenar Jaume,
ja estic com un xerafí.