Francisqueta agraciada,
tu no mires qui et vol bé:
n’és un jove mariner
qui et vol per esposa amada.
Estava a s’ombra d’un llum,
a recobro d’un paner.
–Fe’t enllà – No m’hi vull fer!
Jo encara trob que estic lluny!
Mu mare se n’és anada
al cel, perque Déu ho vol,
i jo som romàs tot sol;
consolau-me, estimada!