Terra avorrida de Déu,
qui no fa blat ni civada:
en quatre anys que t’he sembrada
no m’has tornat lo que és meu.
Jo vaig néixer primerenc,
de sa primera llocada.
Adiós, enamorada!
Mal caiguesses dins s’avenc!
A sa barraca hi ha nius,
un a dins cada forat.
Mu mare, ¿que en voleu cap,
d’apagador de calius?