Altres cançons relacionades
Dos doblers de peix per ella
li basten bé per sopar,
i es vespre, com s’homo hi va,
un poc de brou d’escudella.
I ella, sa gran guitzera,
no se pot atgefegar.
Si no tenc molla, menj crosta,
i així faig es cap viu.
Sa caixa d’es fondos diu:
-M’han establida a Son Costa.
Jo així mateix te convid,
cara de rosa encarnada,
Magdalena agraciada.
No t’havia convidada
perque no m’ho havien dit.
Tradicionari de Mallorca
