Ara, jo vos vui contar
sa vida d’una persona:
Com a s’edat de minyona,
tot és dormir i mamar.
I com comença a menjar,
sa mare li fa sopetes,
li embasta gonelletes;
calcetes i sabatetes,
com comença a caminar.
I de cop ja va a costura;
si p’es camí perd sa guya,
llavò se posa a plorar.
A costura sol anar
fins que té nou o deu anys,
i llavò tot són enganys:
-En Tal te vol festejar.-
Aquí hi ha una cerimoni’
i també un sagramet;
ella convida l agent
i s’acaba es matrimoni.
I si acaba a sen endret,
i és s’usnaça acostumada,
d’es cap d’un nay qu eés casada
ja surt amb so viatget.

Quan tu caigueres soldat,
jo havia de fer bugada:
S’aigo d’ets uis me bastà
per lleixiu i lleixivada
i una gerra escolada
que encara en va sobrar.
Si no esbronca per la mar,
la Ciutat ’guera negada.

Enc que vuies o no vuies,
un punt m’has de declarar:
¿quin abre en el món hi ha
que enmig de set fonts està
i no pot rebentar en fuies?
-L’abre n’és el Sagrament,
i cada mes està en flor.
Si li voleu veure es cor,
a l’altar n’està present.