Com s’estimat se sainà,
jo havia de fer bugada.
S’aigo d’ets uis me bastà
per rentar i per passar,
per lleixiu i lleixivada;
i una gerra escollada
que encara en va sobrar;
i un poc que en va vessar,
si no hagués anat a mar,
tota la Ciutat negava.

Tu ets blanca com la pega
i vermeia com un corb,
admetent com l’argelaga
i alegre tant com un mort.

Mu mare em té comanat
que no fii de cap fadrí.
El qui m’ha d’enganar a mí,
s’ha d’aixecar dematí
o no s’ha haver colgat.