Moreneta a mi m’agrada,
moreneta de color,
perque sé que la blancor
en el camp és delicada,
i una moreneta no.
Jo vaig alegre de cara
i molt trista d’esperit.
Tant de dia com de nit
no li puc donar passada.
Mai en el món m’he explicada
més que amb una mitjanada
que hi ha en es capçal d’es llit.
I, si tot lo que li he dit
hi hagués de quedar escrit,
te n’hauries penedit,
de sa pena que m’has dada!
Jesucrist està a la taula que dñona sospirs molt grans.
-¿Què és lo que teniu, mon Mestre, que tan fort ’nau sospirant?
-Una meravella és Pere, meravella és Juan.
El Dijous Sant de la Cena, els judíos me pendran,
me duran a can Ignasi (sic), los Pilats m’hi lligaran,
i Maria Magdalena, darrere, vendrà plorant,
i amb la seva cabeiera me llimpiarà la sang.