-Què has de fer de bravejar!
Tanmateix no t’està bé!
¿Qui és aquell qui, quan visqué,
se morí i no nasqué
i sa mare el se menjà?
-Encara que molt poc sé,
germà, vos vui contestar:
Adam morí i no nasqué,
i sa mare el se menjà.
Sa mare era la terra.

Un pic se va esdevenir
que un favor me demanares;
quan lo’t vaig fer, te n’anares
i mai més te recordares
ni d’es favor ni de mi.

Haureu vist i sentit dir
que la mar brava s’amansa.
No vui perdre l’esperança
hasta que veja la fi.