Mumareta meva, jo el vui ferreret
de tant que m’agrada sentir trec-a-trec.
Mumareta meva, jo el vui escolà
de tant que m’agrada sentir repicar.
Mumareta meva, jo el vui sabater
i tendré sbates en ’ver-ne mester.
Mumareta meva, jo el vui fusteret.
de tant que m’agrada sentir trec-a-trec.
Mumareta meva, jo le vui carnisser,
i en tenir ganes, carneta tendré.
Mumareta meva, jo el vui confiter,
tendré caramel•los en ’ver-ne mestre.
Mumareta meva, jo el vui teixidor
perque a mi m’agrada sentir sa remor.
Mumareta meva, jo el vui mariner,
me durà de França lo que hauré mester.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Enumeratives
Sóller
Assonant
7
IV
No em toquis es moraduix,
no em toquis s’aufabeguera,
no em véngues pus per darrere:
vine per davant, me’n ’fluix!
Biniaraix, un jardí
qui es sol hi surt tres vegades;
s’hi fan roses encarnades;
una en voldria coir.
Tant a l’ui me duis
sense esser mala eina,
que me feis fer feina
punyint-me p’ets uis.
Un didal