Mumareta meva, jo el vui ferreret
de tant que m’agrada sentir trec-a-trec.
Mumareta meva, jo el vui escolà
de tant que m’agrada sentir repicar.
Mumareta meva, jo el vui sabater
i tendré sbates en ’ver-ne mester.
Mumareta meva, jo el vui fusteret.
de tant que m’agrada sentir trec-a-trec.
Mumareta meva, jo le vui carnisser,
i en tenir ganes, carneta tendré.
Mumareta meva, jo el vui confiter,
tendré caramel•los en ’ver-ne mestre.
Mumareta meva, jo el vui teixidor
perque a mi m’agrada sentir sa remor.
Mumareta meva, jo el vui mariner,
me durà de França lo que hauré mester.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Enumeratives
Sóller
Assonant
7
IV
A vuitanta anys vaig entrar
en es quarto on vaig néixer:
no hi havia blat ni xeixa
ni lloc per posar es gra.
Tota sa nit som anada
cercant metges i doctors,
i m’han enviada a vós,
que sou metge piadós,
que em cureu, si m’heu nafrada.
Tant a l’ui me duis
sense esser mala eina,
que me feis fer feina
punyint-me p’ets uis.
Un didal