Mumareta meva, jo el vui ferreret
de tant que m’agrada sentir trec-a-trec.
Mumareta meva, jo el vui escolà
de tant que m’agrada sentir repicar.
Mumareta meva, jo el vui sabater
i tendré sbates en ’ver-ne mester.
Mumareta meva, jo el vui fusteret.
de tant que m’agrada sentir trec-a-trec.
Mumareta meva, jo le vui carnisser,
i en tenir ganes, carneta tendré.
Mumareta meva, jo el vui confiter,
tendré caramel•los en ’ver-ne mestre.
Mumareta meva, jo el vui teixidor
perque a mi m’agrada sentir sa remor.
Mumareta meva, jo el vui mariner,
me durà de França lo que hauré mester.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Enumeratives
Sóller
Assonant
7
IV
Jo me’n vaig dengalendenga
per no fer tant de renou.
Ses dones d’es carrer Nou
són pitjors que cent mil dimonis.
Horts i vinyes a Alaró
i olivars grans amb tafona.
Si et cases amb sa major,
jo em casaré amb sa segona.
Cinc són els bous
que l’arada menen;
el camp és blanc
i la llavor és negra.
Els cinc dits de la mà, la ploma, el paper i la tinta amb què escriuen.