Bona nit, ma enamorada;
vaig a colgar, que tenc son:
aquell estel ja se pon
que dóna l’hora indicada.
He espedregat un camí
i no hi he deixat cap mac,
per passar-ne s’estimat
de sa berganta d’aquí.
De mal no surt sinó mal:
ja ho va dir el sen Julià.
En començar a festejar,
la fadrina ha de badar
cent uis, com un gat d’hostal.