Paula, te diuen Pauleta,
i ets un ramell de virtut.
A sa porta tens un pobre;
da-li, per Déu, la salut!
Estrella de bisarria,
jo no en sé, d’anar pel món;
no sé es teus comptes quins són,
però sebre-los voldria.
Tenc vista de diamant
i cerc entaferrar bé
lo que el món té més lleuger
i al cel sempre estic mirant.
Un parallamps.