En acabar de segar
s’acaba es meu matrimoni:
o será Juan o Toni
o Pere o Sebastià.
¡Sigau seguits de ventura
si voltros dos vos casau,
com un coní dins un cau
quan s’enquantra amb una fura.
Hi havia un ermità
que lluny de Ciutat vivia:
uns diuen devers Artà
i altres a Santa Maria.
Lo cert és, per no errar,
que Ciutat no coneixia.