Un mariner genovès
jugava a s’argolla, un dia;
jugava perque perdia
i de ràbia estava encès.
Voldria que es qui m’escolta,
que d’amor s’arrendigués
i llavó s’infundigués
com s’era d’es bosc d’Escorca.
Sa fia diu :-Comprem vel!-
I sa mare : -Comprem blat!-
-Si tenc es ventre ruat,
mu mare, ningú el me veu.