Madò Molla assoleiava
es fonoi dins un platet;
hi anava un busqueret
i tot l’hi espipellava.
Sa meva dona és Juana,
Juana, per servir-vós,
oh clavell blanc i hermós
de color de la maçana!
Des que m’han dit que tu et cases,
sempre n’he anat capell alt;
no tenc por que el món me falt,
perque d’altres n’han romases.