Bona amor, ¿de qui duis dol,
que duis rebosillo negre?
La mar qui per terra frega,
de lluny la fa lluir es sol.
-¿Vols-me dir, Josep Vivó,
tu qui vas captant pel món,
de tramuntana a mitjorn,
si aplegues per un panxó?
-Pocs n’hi ha qui s’entretenen
en fer-me la caridat,
perque molts han afinat
que lo que donen, no ho tenen.
-¿Vós que sou sa seva fia
de Mestre Josep Vivó,
d’aquell qui té tremolor
i com dorm, sempre somia?
-Si que ho som, sa seva fia,
per defensar-lo, si perd.
HI veu més ell, com somia,
que vós com estau despert!
Jo menjaria un pimpollo
I un gall escaponat;
ja diràs a s’estimat
que té ses cames de rollo.