Altres cançons relacionades
Mon cor no dorm ni reposa
ni està una hora content
com veu que n'ha d'estar ausent
de vós, careta de rosa.
No tenc ànima ni cos;
qualcú en sentir-me s’assusta;
no som de ferro ni fusta
i viure un moment no gos.
Dolenta és sa meva sort,
perque, tan prest com som nat
i dic allò que he escoltat,
me fonc tot d’una i som mort.
L’eco.
Me feis estar a sa serena
perque trobau que ho val.
Jo voldria, mal que mal,
porer veure aquest portal
paredat de grums de sal
i es fonaments tots d’arena.
Tradicionari de Mallorca
