Sa meva sogra, a poc poc,
se voldrà riure de mi:
ella m’envia a dur vi,
i de passada, a dur foc.

Si per algun temps o ara
anau perduda pel món,
veniu allà on jo som,
podreu dir: “Aquí tenc mon pare”.
Perque Déu no desampara
aquells qui bons joves son.

Quan pas p’es vostro carrer,
s’estel més alt m’il·lumina.
Que és de venturós qui té
paraula d’una fadrina!