Si no ho volen es majors
que em comanden, fugiré;
estimat meu, me’n niré
a fer mort i vida amb vós.
Jo només tenc uns calçons,
i encara són d’endiana;
jo festeig sa catalana
que té vint-i-nou faldons
i nou pareis de gipons.
i set dengues d’endiana.
Un homo se fa casar
pensant que farà L’Havana,
amb un vestit d’endiana,
d’endiana d’aubardà:
al•lot ve i al•lot va,
ara començam a entrar
a dins s’ermàs, Maciana!