Jaume, Jaume, N’Antonina
ja és partida qui se’n va:
ja és damunt es Coll d’Artà
qui et dóna sa despedida.
No torneu fiar, garrida,
d’En Bartomeu d’es Gassons,
que ell du més intencions
que un barco no du canons
com ha d’entrar en guerra viva.
Amor, ¿de veres ho deis,
que no us voleu aixecar?
Mal se pogués esfondrar
sa post d’es llit a on jeis!