Com es vent se’n du ses paies
que deixa caramullet,
com tu em deixes, ramellet,
ses ales d’es cor me taies.
Augmenta la pena mia
dins un foc abrasador,
i encara, per més pitjor,
el qui pot apagar-ló
hi posa llenya i l’atia.
Una fadrina ha d’estar,
quan ralla amb s’enamorat,
com un roser carregat
de roses per olorar.