Aquell putxet tan redó
que li diuen S’Estremera,
d’ençà que hi tenc sa quimera,
mai me cans de mirar-ló.
Ja no tornaré sonar
es guiterró amb dues primes,
perque vaig enamorar
setanta-dues fadrines.
Llecenci’ vaig demanar
an es tinent coronell
agenoiat davant ell,
sense barret ni capell,
i no la’m volgué donar.