Una fadrina, en dur rumbo,
de cop li compren mantell
i una manta de conxell
i un rosari de catxumbo.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Mantes, mantells, vels
Llucmajor
202
II
Una fadrina no sap
lo bé que n’està amb sa mare,
i com ve que ja és casada,
li donen qualque atupada
i qualque barret sobrat.
I si sa mareta ho sap,
se n’hi va tota enfadada
i diu:-Cara de tros d’ase!
Jo no la’m ’via mirada,
¿i tu ja li has pegat?
-Ella m’ha romput un plat
i una gerra que ha esbrocada!
I un frare qui és passat
li ha donat una mirada.
Aquest cop que li he pegat,
ara veig que l’hauré errada.
Sempre hi vaig de mala gana
a S’Allapassa a segar,
d’ençà que varen anar
es moros dins sa Forana.
Jo voldria, si em casava,
un infant o dos tenir
i porer-los mantenir,
però sis o set ja és fava.