Jo sé una cançoneta
que mu mare no la sap.
Mon pare anirà a Ciutat
i me durà una manteta
i llavò una capseteta
i un floquet encarnat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Mantes, mantells, vels
Poble
Artà
Núm de glosa
197
Volum
II
Altres cançons relacionades
Voldria que sa meva amor,
en tornar xerrar de mi,
la picàs un escorpí
i que li fes un cocó
tan enfondo i tan rodó
com es pou de Son Marí.
Una jovençana i bella
va sentir un pet rument.
Li donaren entenent
que l’havien fet per ella.
A ca’s Batle se’n va anar
carregada de malícia:
-Senyor Batle, feis justícia:
que aturin es petejar.-
Es batle li diu: -Grossera,
veiam com l’aturaràs!
’No ser que posis es nas
en es forat de darrere!
D’es Mercat i de d’allà
per s’hort de ses Politxones
se’n solen dur ses persones
a Son Catiu, a enterrar.
Tradicionari de Mallorca
