Jo sé una cançoneta
que mu mare no la sap.
Mon pare anirà a Ciutat
i me durà una manteta
i llavò una capseteta
i un floquet encarnat.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Mantes, mantells, vels
Artà
197
II
An el sol robau claror
i a sa lluna sa tesa;
an el noble, la noblesa,
i a la neu la blancor.
Jo m’havia de casar;
¿que no ho sentíreu a dir?
I se va perdre per mi,
perque no vaig agradar.
No veis que això és per demés!
En tot hi trobau què dir.
Si vos ’via de sentir,
me faríeu avorrir
ses calques i es telers.