Com la fadrina està en dansa
davant el seu servidor,
tirau vidre volador,
li fareu lluir sa manta.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Mantes, mantells, vels
Artà
195
II
Sant Cristòfol va de camí amb ses mans qui brollen sang.
Enquantra Jesús qui estava
dins l’Hort de l’Etzemaní, a la vorera jugant.
Minyonet, ¿què fa saquí, tant de fuia com de ram?-
Mentres que Jesús dinava, donava un sospir molt gran.
qui aquesta oració dirà tots els divendres de l’any,
una ànima traurà del purgatori, la que té el pecat més gran.
(Aquí han de dir un parenostro a Sant Cristòfol)
Qui la sap i no la mostra, qui la sent i no la diu,
el dia del judici final, ja sabrà lo que se perd.
Bon pa i bona escudella
diu que mai l’acabarà.
En haver fermat es ca,
li fa amenaces d’estella.
Fadrineta hi deu haver
que no ho fa coneixedor
i puja més sa tristor
que no es Castell de Bellver.