Com la fadrina està en dansa
davant el seu servidor,
tirau vidre volador,
li fareu lluir sa manta.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Mantes, mantells, vels
Artà
195
II
A mi me’n pren com la roca
que està en el camp desolat:
vent i aigo la combat
i ella no se trastoca.
Ma fia, pren-ho amb paciència,
pren el món així com ve;
jo faré sa diligència
per casar-te l’any qui ve.
Ja no en teniu sinó anit
i demà vespre una estona,
de jeure dins aquell llit
de sa cambreta redona.