Com la fadrina està en dansa davant el seu servidor, tirau vidre volador, li fareu lluir sa manta.
Mantes, mantells, vels
Artà
Si sé que has despreciat aquest cos de Na Garrida, de dotze hores que té es dia no et veuràs en libertat.
Em pens que tornaré loca de tanta d’amor com duc! Jo tenc es cap que no puc dur-lo així com pertoca.
Si sabés on hi havia escola de festejar, un mes hi voldria anar, per veure si n’aprendria
