Com ella surt a ballar, amb un aire que me mata, duu damunt cada sabata una sivella de plata que és més ampla que sa mà.
Joiells
Artà
Una coqueta amb sal i oli i un foradet, per sa boqueta menja-le’t, menja-le’t!
Es sol se pon amb batzera; demà dematí plourà: estimada, si està clar, vos fareu sa clenxa enrera.
Aigo de brotes de murta m’haurà de fer s’estimada: jo tenc s’esquena xapada de segar civada curta.
