Com ella surt a ballar,
amb un aire que me mata,
duu damunt cada sabata
una sivella de plata
que és més ampla que sa mà.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Joiells
Artà
178
II
En es Bosc per cosa grossa
molta remor vaig sentir.
El comprà es de son marí
i llavò es deCarrossa,
i enc que tenguen molta força,
’ximateix vos ho vui dir.
En Sua per instructor,
En Jardí per testimoni;
qui ho fos dit de l’amo Antoni
que d’es Bosc fos es senyor!
Canta, Biel Ferriol,
que sa teva veu m’agrada.
Biel, sa teva germana
apaga es raios del sol.
¿De ses primeres amors,
mu mare, em voleu privar?
Un abre que vaig sembrar,
¿ara el me voleu taiar,
que veis que va poderós?