Jo me n’anava a Alaró
colcant amb un arriet
i s’ase va fer un pet
i va tomar un aubó.
Mirau-lo, an es coix Galera,
si fa pagar es jeure car!
Un duro me fé pagar
i vaig ’ver de rossegar
tota sa nit per sa terra.
Si guerrera m’has donada,
si t’agrada, pots seguir,
però te vui advertir:
ves alerta que a la fi
sa xeixa que has de coir
no es convertesca en civada.
Saps que en haver-la tastada
tendràs sa boca amargada
i no et valdrà s’escopir!