Com va venir, no era hora d’anar a sa processó; ses aletes d’es gipó totes les duia defora.
Gipons
Artà
Es meu enamorat du es guardapits d’endiana amb una bossa de llana, però no hi està ningú.
Jo voldria que et tocàs tanta pesta com claror. Si no dic ver, bona amor, un penyal que m’acopàs.
Jo som vei i no puc córrer; me ve just es caminar, i estic obligat a dar bon exemple a sa gent jove.
