Bon dia, cap de mussol;
tateix no m’afinaràs,
perque el qui ha fet el cas
era en sa nit i tot sol.
Margalida, si no em vols,
al món renunciaré.
¿Saps a on me n’aniré?
Damunt un puig, i viuré
de banyes de caragols.
En es Rafal no hi ha paia
ni per posar un nieró,
i l’amo fa de pastor,
sa madona de criada.