Altres cançons relacionades
Jo tenia la sendera
posada de quatre vents;
vaig dir: -Fura, ¿que no véns?-
I es coniet ja no hi era.
Jo pas per davant ca teva
com a modo de passeig.
¿Saps ane què malaveig?
A veure si seràs meva!
Vós sou un estel brillant
descobert d’ennigulada.
Com ve sa dematinada,
los raios van augmentant.
Per vós, polit diamant,
derramaria sa sang
que Déu del cel m’ha donada.
Tradicionari de Mallorca
