Jo sempre les me bec plenes,
però davant tu no gos;
ramell de principals flors,
jo regaria es teu cos
amb sang de ses meves venes.
Una puça en camieta
i un moscard en calçons blancs
cercaven esclata-sangs
per ses roques de Muleta.
S’aigo per sa siqui corre
com a mi me corr s’amor;
jo voldria esser senyor
d’es vostro jardí, senyora.