Jo m’és seguit bullir vaumes
per reblanir duraions.
Per falta de garbaions,
estimat, roegam paumes.

Sa mare mereixeria
fer-n’hi córrer la Ciutat
amb un botxí an es costat,
veiam si s’agüaria,
perque deixà anar sa fia
a casa s’enamorat.
Deixar es formatge an es gat
que no sigui rapinyat,
ningú del món s’ho creuria.

¿Voleu veure, de judici,
ses dones si en tenen poc?
Com se baraien d’es lloc
es diumenges a l’ofici!