Jo no m’era feta mai
a lluny de vós, mu mareta;
donau-me sa gonelleta,
es gipó i sa manteta
que em costa tant de trebai.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Faldes, gonelles, mirinyacs
Poble
Artà
Núm de glosa
143
Volum
II
Altres cançons relacionades
Antany, aquestes saons,
mu mare em va desmamar,
Som tan fort amb so glosar
com un vaixell a dins mar
que està per a pelear
amb mil i cinc-cents canons.
Ja sé que ta mare ha dit
que no em volia per nora:
jo no vui esser sa dona
d’un homenet tan petit1
Essent fadrina, no hi ha
cosa més apreciada;
i llavò, en esser casada,
“Pegau fort, ja curarà!”
Tradicionari de Mallorca
