Jo no m’era feta mai
a lluny de vós, mu mareta;
donau-me sa gonelleta,
es gipó i sa manteta
que em costa tant de trebai.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Faldes, gonelles, mirinyacs
Poble
Artà
Núm de glosa
143
Volum
II
Altres cançons relacionades
M’estim més un serverí
que vaja en cos de camia
que tota sa galania
que té aquest manacorí.
Novia, feis polseguera
amb aquests estufadors.
Si no, d’aquí un any o dos,
no botareu tan jugera.
−¿Vols-me dir quin vent t’ha duit?
–Es mestral, que és furiós.
Per venir a veure-vós,
de dins Son Real som fuit.
Tradicionari de Mallorca
