Estimat meu, vine aquí
i et mostraré ses faldetes:
m’han costat denou pessetes
d’endiana de xalí.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Faldes, gonelles, mirinyacs
Artà
140
II
Això és son pare,
això és sa mare,
aquest demana pa,
aquest diu que no n’hi ha,
i això és sa porcelleta
que demà hem de matar
i fara nyic, nyic, nyic, nyic!
Al•loteta, que m’agrades!
Tu ets feta an es gust meu.
Si jo ho fos tant an es teu,
no perdria es temps debades.
Jo tenc unes castanyoles
fetes de pic de martell,
de mon avi, al cel sia ell.
Gos un sou que no else sones.