Aquests enagos vermeis
que soleu dur per ballar,
jo els he d’arribar a fer anar
per ses costes d’es Moreis.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Faldes, gonelles, mirinyacs
Artà
135
II
-Duc sa camia remui
de suar el calor teva.
-Aquell qui no en vol de meva,
jo de sa seva no en vui.
Dins un foc abrasador
va augmentant la pena mia;
i encara, per pitjor,
que es qui pot apagar-ló,
hi posa llenya i l’atia.
Dematí, com vos llevau,
teniu la cara mustia;
i com ve devers migdia,
com un clavellet tornau.