Sa berganta major anava d’es clavier de davant, i sa petita plorant descalça per dins es fang, de quin modo trompitxava!
Endiumenjat; ostentació
Sineu
Bartomeu, Bartomeuet, que m’has costada de pena! En es port de Cartagena aniria per veure’t.
-Madona de sa Ribera, sa barriola vos cau. -O deis ver o m’enganau. ¿O cercau que em gir darrere?
N’heu estada, hermosa prenda, privada de rallar amb mi; ara n’heu de conferir amb sos majors de la renda.
