Ses ungles me vui taiar
avui que és dilluns, mu mare,
i ha d’esser ara, just ara;
si no, llavò em passarà.
Cara d’encarnat clavell,
si anau darrere casar,
jo en sé un qui també hi va
i diu que no vol pegar
dos cops en es rabassell.
De les set fins a les nou
molts de vespres l’esperava,
emperò mai arribava
ni amb altri ni ell tot sol.