Quan pas p’es vostro carrer,
s’estel més alt m’il·lumina.
Que és de venturós qui té
paraula d’una fadrina!
Voldria esser estudiant,
llegir en es teu breviari,
i esser com Sant Macari
qui guanyà el cel festejant.
Arribarem a enriquir
missèrs i procuradors
si procedim noltros dos,
garrideta, sempre així.
Anau perduda per mi
i jo vaig perdut per vós;
facem via, casem-mós
i an es veis deixem-los dir.