Fadrina qui guapa va
de mans d’altri ben posada,
ja ho serà desgraciada,
segons qui caurà!
Si cau en sa meva mà,
tendrà ventura de ca:
bastonades i poc pa
i sa feina carregada.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endiumenjat; ostentació
Artà
8
II
Quan mu mareta en bolcava
i em posava dins es bres,
callava i no deia res
i s’amor ja em turmentava.
-El jove, vós sou d’Artà
i jo som de Santanyí,
Si tot vos era un camí,
me podreu acompanyar.
-Mai som estat a tal banda,
però hi voldria ana,
sols que em deixàsseu tocar
aquest rebosillo amb randa,
i dar-me lloc per romandre,
que no me’n ’gués de tornar.
-El jove, ¿qui us ha mostrat
de parlar amb cortesia?
¿Sabeude vós què volddria?
Veure-vos crucificat,
de peus i mans enclavat;
veiam qui us desclavaria!
-La jove, si vós voleu
fer sa vostra voluntat,
jo ja estic aconhortat
de morir crucificat
si vós me serviu de creu.
-Un bou amb unes grans banyes
voldria que us encontràs
i llavò que us travessàs
fetge, lleu i ses entranyes.
--Es trebais serien grossos,
però no en faria cas,
sols que un barber me curàs
amb povora d’es teus ossos.
Jo vaig anar an es Racó
a tondre sa Mascarella:
la vaig tondre de filera,
de gra d’ordi i miraió.