Aqueixa qui presum tant,
que en anar a missa s’entona,
ja la passejarà estona,
a sa figa secaiona,
en es cap d’es brot, penjant!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endiumenjat; ostentació
Binissalem
108
II
Ja val més estar a Ciutat,
menjar confits i torrons,
que haver de lligar garbons
i fer-ne qualque manat.
Es conco, des que és casat,
ja no em fa cap moixonia;
totes les fa sa tia,
es vespre, en estar colgat.
Molt m’agrada s’enciam
en venir s’espigolada.
¿Qui és aqueixa estufada
qui m’ha duit a sa bugada
endiana de brancam?