-¿On anau, Mare de Deu? ¿on anau tan apressada?
-Abaix del pont del torrent, que una dona m’hi demana.
-No hi aneu, Mare de Déu, que és una dona mundana.
-Cap a ella me’n vaig jo, que tothom la desempara.
Cada vespre o matí el Rosari me passava,
el Rosari del Roser i els parenostros del Carme.-
La trobà amb els dolors de part i li va fer de comare.
A les onze de la nit, la dona ja badaiava.
Els àngels li feien llum, la Verge la coronava.
Se girà a l’infantó: -No te faltarà ta mare!

A Sant Juan, terres grosses,
i van descordats d’es pits.
¿Sabeu de què van vestits?
De cànyom de borres grosses.

Ses joves de Felanitx
van ben plenes de pintura
per tapar-se sa lletjura
i altres coses de p’enmig.