Ella se renta sa cara
amb un pedaç de drap nou,
i, com sa cara li cou,
-Duis-me, sa cotna, mu mare!
Jo faç feina en es castell
en es Cap Enderrocat.
Mai, mai m’ho haguera pensat,
menjar sopes sense grell!
Vós me donau carn d’espatla,
careta de vin-blanc dolç.
Allà a s’hostal de sa Pols
es saig va penyorar es batle.