A Algaida nines hi ha
que brodant se deverteixen
i es fadrins qui les coneixen
les troben cares p’es pa.
A ses ombres d’un ciprés
és es nostro paradero;
allà hi deixaren es salero,
sa noblesa i es diners.
Jo voldria que et picasses
d’aranya o d’escorpí,
i en tornar xerrar de mi,
dins un avenc te n’entrasses.