Sa destral ja taia bé,
perque la vaig fer esmolar;
uns calçons m’heu de comprar,
mu mare, que els he de mester.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Calçons
Campanet
Eines medi rural, Família, Indumentària i estètica
7a7b7b7a
Assonant
4
39
II
275
Sa fia duu calces blanques
i son pare malvestit,
i encara sé que li ha dit:
-Vui cadira de profit,
que, de seure a lloc rostit,
tenc crosteres per ses anques.
Al•lota, para sa falda,
i et tiraré un quern de glans.
Ara ballen dos germans:
ferro amb ferro no salda.
Cinc són els bous
que l’arada menen;
el camp és blanc
i la llavor és negra.
Els cinc dits de la mà, la ploma, el paper i la tinta amb què escriuen.