Per dins aquest sementer
hi vaig perdre una sabata.
L’amo, per tot se fan nata;
¿noltros que no l’hem de fer?

Dejorn se colga es mestral
cansat de fer mal,
però no se pot dormir
i s’aixeca dematí.

M’agraden ses blanques, morenes també;
ses grans, ses petites, ses que em tracten bé.
Sa que manco em ’grada, gens ni una mica,
és sa meva dona, que ja l’he avorida!
Jesús, si la vésseu com a missa va,
amb ses calces verdes com un bacallà!
Piula i repiula del rec-a-tec-tec;
ai, ’moreta meva, jo vénc a veurè’t!