Que estàs de sana i vermeia,
careta de xerafí!
Ditxós serà aquell fadrí
que amb tu farà sa pareia!
Jo pagaria una oreia
que la poguesses fer amb mi:
jo pagaria una oreia…
de s’ase d’es meu padrí.
Par que sieu la magrana
que té los grans estojats.
Mereixeu dos mil criats
que vos servesquen, Juana.
Ramellet de gallardia,
no et cont lo que m’ha passat.
Torna, si em tens voluntat,
que per temps seràs pagat
d’una grossa cantidat,
moneda que no es canvia.