Ara passa En Mardando,
ara passa per aquí.
En tornar, li he de dir
qui va esser que li dà es mando.
A Algaida, sa gent comuna;
és tan fina, a Llucmajor!
A ses muntanyes, carbó,
i a Lluc s’aigo més fina:
d’estiu, com un hi arriba,
al punt ja no té calor.
Tu braveges que has trobat
sabata qui està bé.
Jo sempre he dit i diré
que, com jo me negaré,
tu no hi veuràs de negat.