Vós sou aquell que em privau
ses meves alegrietes;
de lluny me feis manballetes,
i com som prop, no em mirau.
Aquell homo tan pelut
que és color d’es llum de ferro,
quan va esser p’es Pla d’es Verro,
de lluny, pareixia un ruc.
Beneïda sigui l’hora
que és arribat don Juan.
Quina alegria tan gran
té sa senyora, i plora!