Jo voldria fos es vespre,
lo meu bé, per rallar amb vós;
com a soldat valerós
sortiria a sa finestra.
Sa nostra aiguera ja ve
i mos durà aigo fresca.
Mirau de quin modo tresca
per dins aquell sementer.
Na Miquela d’es pa blan
ha batut a moltes eres,
i diu que ara fa porgueres
d’es fadrins pobres que hi van.